21 març de 2008 a les 12:14h.
Depressió en nens i adolescents
Arxivat com: diversitat, PROBLEMES AFECTIUS I EMOCIONALS,
Als NENS els hi és difícil el reconeixement del sentiment de tristor. La majoria de les vegades confonen estar trist amb estar enfadat i els costa donar nom al malestar psicològic. En aquest sentit en els nens parlem de (trastorns de la son, de la gana, mals de panxa, mals de cap o trastorns de comportament). Una altra expressió de la tristor és tornar enrera en el creixement, perdre hàbits o l'autonomia ja adquirits, tornar-se a fer pipí al llit, etc... També ens poden mostrar la seva depressió a traves de la pèrdua d'interès general a l'escola, en el jocs o en el esport.
Els ADOLECENTS, en canvi, poden reconèixer en ells mateixos la depressió i per tant, expressar-la de forma semblant als adults. La depressió en els adolescents els porta molt sovint al sentiment d'impotència i el nihilisme més absolut, al mateix temps que és viscuda com una incapacitat. Els intents de suïcidi, com a solució a aquest carreró sense sortida, són freqüents. La mateixa sensació d'impotència a vegades els pot portar, paradoxalment, a comportar-se com a més forts i més audaços, mostrant-se excessivament autosuficients.
Què es pot fer...?
Psicoteràpia a través d'escoltar-lo, del dibuix i del joc amb els nens. En els adolescents treball psicoterapèutic per entendre els motius i ajudar-lo a mantenir la seva autoestima. Treball amb les famílies per modificar actituds a traves d'entendre que els hi passa als seus fills. Quan la depressió és important i sobretot quan limita el progrés emocional i intel·lectual, o bé hi ha risc vital, cal emprar fàrmacs antidepressius i si s'escau, l'ingrés hospitalari.
Per últim, també és important...
Tenir en compte que el nen, mentre creix, ha d'anar assumint etapes noves, abandonant alguns privilegis de la infantesa; que el nen pot deprimir-se normalment per circumstàncies de la vida: el naixement d'un germà, l'entrada a l'escola, acceptar que no és tan bon jugador de futbol com voldria, que li costa lligar, que no rendeix a l'escola; que per poder parlar de depressió, les manifestacions han de durar un cert temps i afectar els àmbits i activitats en les que el noi participa; i que sempre pot ser útil la consulta psiquiàtrica o psicològica quan els pares o l'escola no aconsegueixen entendre el fet desencadenant o la situació del nen o jove.
Més informació als Serveis de Salut Mental de Sant Joan de Déu.
Etiquetes
Cercador
Arxiu